Tancament del diari de pràctiques

Per a fer aquesta reflexió faré servir el model d’aprenentatge experiencial de Kolb (1984).

Fase 1: Experiència concreta

Vaig entrar al meu període de pràctiques amb molta motivació i ganes d’aprendre, però també amb pors i inseguretats. Sobretot pel que fa a les meves habilitats per a ensenyar la matèria i per a gestionar les dificultats de comportament de l’alumnat.

Fase 2: Observació reflexiva

Durant les pràctiques he pogut observar diverses formes d’ensenyar la matèria i gestionar el grup classe. Amb professorat que feia servir una actitud més paternalista, d’altres més autoritaris i d’altres que feien servir el colegueo per a tractar amb l’alumnat. De totes n’he pogut aprendre i aquestes són algues de les habilitats que m’emporto.

• Afegir cert humor en les explicacions del contingut fa que l’alumnat estigui més atent i gaudeixi més de les explicacions més teòriques i de la feina posterior.
• Deixar clar i repetir com desitges que es faci la feina ajuda l’alumnat a crear certes habilitats d’organització i formalitat i també, ajuda al docent en la seva tasca de correcció.
• Les coses volen el seu temps. L’alumnat mostrarà recel en aparèixer una nova figura al seu espai i sempre hi ha un període d’adaptació.
• Si em mostro segura de mi mateixa i de les meves habilitats, ells o elles ho percebran i mostraran més respecte, tot i que les burles i els mals comportaments formen part de la normalitat de la professió.
• Si t’interesses pels seus interessos i gustos i intentes entendre el món en el qual viuen sense jutjar-los, se sentiran més escoltats i milloraràs la convivència a classe i al centre.
• Escoltar les experiències i solucions d’altres membres del claustre sempre és positiu. Fins i tot per tenir clar el què no desitges o com no desitges actuar.

Fase 3: Conceptualització abstracta

He descobert que molts docents fan un hàbitus reflexiu, fins i tot sense adonar-se’n o sense conèixer-ne la teoria. Per contra, n’hi ha que fan el mateix temari cada curs i no estan oberts a l’evolució. Els que desenvolupen aquesta pràctica reflexiva, estan en constant evolució, adaptant-se a les noves tendències, buscant activitats enriquidores, buscant l’equilibri entre la teoria i la pràctica, etc. Tot i això, no hem de deixar que l’habitus reflexiu es converteixi en una constant crítica personal, augmentant l’ansietat i reduint l’autoestima.

En la pràctica, als docents els falta el temps necessari per implicar-se tot el que voldrien.  La motivació per a ser un bon docent és necessària, però també són necessaris certs canvis en l’educació que millorin la vida del professorat al centre. L’elevat nombre d’alumnat per classes, l’arribada d’alumnat nouvingut d’un dia per l’altre, la falta d’hores de reunió entre docents, la falta d’un espai per a cada departament són alguns dels fets que afecten l’ambient del claustre i poden crispar el professorat.

Fase 4: Experimentació activa

M’enfronto a la incertesa de l’any que ve amb noves pors i inseguretats, però amb una nova motxilla de totes les experiències i reflexions que he viscut durant el període de pràctiques. Sé que m’he de continuar formant pel que fa als continguts de la matèria de Llengua Catalana i Literatura, però em sento capaç de treure-li el suc als aprenentatges, intentant fer-los motivadors i entenedors. Finalment, el meu bagatge en el món del monitoratge, del teatre i de la docència en extraescolars em donen un coixí d’experiències i habilitats per a tractar amb adolescents, expressar-me amb claredat i gestionar els grups classe.

Ara només em falta tirar-me a la piscina!

Moltes gràcies per l’acompanyament.

Anna Moseguí.

Tancament del diari de pràctiques

Per a fer aquesta reflexió faré servir el model d’aprenentatge experiencial de Kolb (1984). Pel que fa a les competències i habilitats adquirides durant les pràctiques, em basaré en els objectius i competències presentades per l’assignatura.

Fase 1: Experiència concreta

Durant les meves pràctiques he pogut observar i intervenir en l’organització i la planificació de diverses sessions, activitats i, fins i tot, trimestres. També, he pogut experimentar classes de llengua en tots els cursos de Secundària i de Batxillerat. En general, m’hauria agradat més seguir i observar a docents de diferents matèries per descobrir com afrontaven les dificultats, com plantejaven les classes i quines eines em podien servir com a futura docent.

Soc conscient que he estat en un centre concertat, on els alumnes provenen de famílies amb cert nivell socioeconòmic i que, per tant, m’he perdut moltes de les dificultats o virtuts que viuen els centres públics. Tot i això, ho viuré en el meu futur com a docent interina.

He pogut  observar la relació i dinàmiques que es formen entre el centre i les famílies, però, a desig de la cap d’estudis del centre, no he pogut ser-hi present en les reunions entre tutoria i famílies. Per qüestions de disponibilitats horàries, no he pogut observar les jornades d’avaluació en les quals es reuneixen tot el claustre per a parlar de cada un dels alumnes i crec que hagués sigut una experiència molt profitosa. Finalment, m’he perdut l’experiència de viure una excursió o unes convivències.

Fase 2: Observació reflexiva

Encara que hagi passat per tots els cursos, he centrat la meva observació i seguiment en 2n i 3r d’ESO. Aquesta decisió té els seus pros i els seus contres. Per altra banda, la meva idea inicial era seguir la major part de professorat possible, fos de la matèria que fos, per nodrir-me de les diferents estratègies de gestió de grup i de tractament de la matèria.

Coneixent-me, crec que la decisió de centrar-me en dos cursos ha estat encertada, ja que he pogut crear un vincle amb l’alumnat i m’ha facilitat que em comencessin a veure com una professora més i a acceptar la meva presència al seu espai.

Per altra banda, m’he perdut altres experiències, com ja he comentat. Tot i això, ho he sabut remuntar passant moltes estones a la sala de professorat, creant un vincle amb ells i elles i conversant sobre fets i experiències en les quals no hi he estat present.

Fase 3: Conceptualització abstracta

He estat present i he conversat sobre experiències que tenen a veure amb els sis vectors principals de l’educació secundària com són els aprenentatges competencials, la perspectiva de gènere, la universalitat del currículum, la qualitat de l’educació de les llengües i la ciutadania democràtica i consciència global.

Entre elles, en destaco la setmana del VoraPro, un treball per projectes en què l’alumnat de 3r va reflexionar sobre la igualtat de gènere, va analitzar casos reals sobre la temàtica, va conèixer situacions d’altres cultures diferents a les quals vivíem nosaltres i va poder crear una exposició en la qual van compartir experiències i vivències relacionades amb el maltractament cap a les dones.

Fase 4: Experimentació activa

De cara a l’any que ve, en el qual començaré el meu propi camí d’interina, m’emporto tots aquests coneixements. Tinc present que és possible que no tingui el temps per a crear un vincle amb el professorat i l’alumnat de la forma que m’agradaria, ja que les substitucions que m’ofereixin seran (o no) de temps reduït. Però crec que la coneixença del centre, el seu funcionament i les seves dinàmiques, l’entorn en el qual es troba i les seves ideologies em poden ajudar molt en la meva vida professional com a docent.

He de tenir present que hauré de tenir molt clars els continguts de cada curs i que tenir organitzades algunes situacions d’aprenentatge i activitats m’ajudarà molt en aquesta nova fase de la meva vida professional.

Gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.