Fase d’intervenció autònoma

Per a fer aquesta reflexió faré servir el cicle reflexiu de Gibbs (1998).

Descripció

Ens trobem en una situació en la qual, una docent novella, ha de tirar endavant tres sessions mentre combat una grip. Per qüestions relacionades amb la malaltia i el gran volum de feina que té en aquells moments, la classe s’ha preparat el dia abans i no s’ha pogut detallar massa com explicarà els continguts. L’estructura de la sessió està clara i els materials estan preparats, però el discurs no s’ha assajat i, al tractar-se d’una principiant, no se sent massa còmoda amb la improvització.

També ens trobem en horari escolar de tarda i ho tindrem en compte a l’hora d’analitzar la motivació i atenció de l’alumnat durant aquestes sessions.

Sentiments

Impotència, per no ser capaç de mantenir l’energia necessària per a fer un discurs més motivador i interessant per l’alumnat.

Inseguretat, de no tenir els coneixements o l’experiència necessària per a cridar l’atenció de l’alumnat i explicar els continguts de forma entenedora.

Nerviosisme, que empitjora la situació i fa que augmentin els moments improvitzats. Per tant, poden sorgir una explicació dels continguts més desordenada i difícil d’entendre i, per conseqüència, augmentar aquest desinterès de l’alumnat.

Avaluació

Aspectes potitius: Les sessions de la SA estaven detallades abans de començar el procés. Això va ajudar quan la docent es va trobar amb poc temps per a preparar la sessió. Gràcies a això, només va haver de preparar els materials per a dur a terme la sessió i l’estructura que seguiria.

Aspectes negatius: A causa de la malaltia i el poc temps de preparació, la docent va deixar les temàtiques de la sessió més obertes i va confiar en què l’alumnat participaria de forma activa. Com que l’alumnat es trobava especialment poc interessat i motivat, la participació esperada no va sorgir i la docent va haver d’omplir el temps amb explicacions poc preparades.

Anàlisi

Com ja hem comentat, l’hora del dia en què es duu a terme la sessió pot influir en la motivació de l’alumnat. L’horari de tarda pot ser més complicat, ja que ens trobem amb  joves que porten moltes hores al centre i la seva capacitat d’atenció va minorant.

Per altra banda, ens trobem amb una docent en plena reacció vírica que ha decidit fer igualment la classe, ja que les sessions estan organitzades per ordre i té un temps limitat per a dur a terme les seves sessions (final de pràctiques). La inexperiència de la docent, la poca salut i la poca preparació han influenciat en l’atenció de l’alumnat i també, en com la docent ha percebut aquesta falta d’atenció.

Conclusió

He de recordar que entra dins la normalitat que la motivació i escolta de l’alumnat fluctui segons l’hora, el dia i l’època de l’any. També, que no sempre seré capaç de cridar l’atenció o fer-me entendre tant com a mi m’agradaria com a docent. L’inexperiència fa que em qüestioni constantment si el que proposo està funcionant, i això és bo en part, però per garantir la teva estabilitat mental, no has de deixar que se’t mengi el dubte. Al llarg de la meva professió aniré convivint amb aquesta sensació i sent més capaç de captar quan aquest la falta de motivació entra dins la normalitat o quan he de reflexionar i canviar de debò.

Pla d’acció

De cara la meva vida professional docent, seria bo mantenir les activitats estructurades i guardades. És de ben segur que em trobaré en moments amb poc temps per a preparar les sessions i tenir activitats fetes anteriorment o estar al corrent d’activitats fetes per a d’altres professionals em pot ajudar molt a l’hora de preparar sessions en temps reduït.

Per últim, el desig de ser un bon docent hi ha de ser al llarg de la meva professió, però he de recordar que soc aprenent, que cometré errors i que no totes propostes funcionaran. L’important és mantenir l’habitus reflexiu.

Moltes gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.

Competències del màster de professorat

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.
• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
• Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i abordar problemes de disciplina i conflictes a l’aula.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA8. Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.

PRRA11. Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster

PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.