Fase d’intervenció autònoma

Per a fer aquesta reflexió faré servir model de formació reflexiva de Korthagen (2001).

La sessió 2 de la SA que s’està duent a terme amb l’alumnat de 3r d’ESO està centrada en el context teòric de l’obra i vida del seu autor. El seu objectiu principal era transmetre a l’alumnat la importància de contextualitzar una obra i fer-los veure la utilitat d’aprendre sobre l’autor i l’època en la qual va ser escrita. Tot i ser una classe de caràcter més aviat teòric, l’alumnat va respondre amb molta atenció i participació.

Fase 1: Acció

La sessió estava estructurada de la següent manera:

• Qui és Àngel Guimerà?
• Etapes literàries de Guimerà (Tragèdia romàntica, Drama realista, Modernisme)
• Exemples d’adaptacions d’obres de l’autor (Mar i Cel, 2004 i La filla del Mar, 2022)
• Realisme i característiques
• El llenguatge realista de Guimerà
• Estructura en tres actes
• Característiques del text teatral
• Exemples per a trobar les característiques treballades

Fase 2: Revisant l’acció

Crec que la sessió estava ben estructurada, variant moments d’explicació i moments de participació i això va fer que l’alumnat es mostrés atent i participatiu durant la sessió.

Fase 3: Presa de consciència sobre aspectes essencials

Aquestes són algunes de les estratègies que es van fer servir per a la sessió teòrica i que van funcionar.

• Cometre errors en la informació. En lloc d’anotar la procedència d’Àngel Guimerà i el seu any de naixement i deixar que memoritzessin aquesta informació sense descobrir-ne la importància, vaig anotar a la pissarra una informació expressament errònia. Quan van veure que Àngel Guimerà provenia d’Alemanya i que havia nascut l’any 1996, les alarmes van saltar i l’alumnat va començar a fer preguntes. Com pot ser nascut el 1996 si l’obra de Terra Baixa es va escriure fa més de cent anys?
  • Aquesta estratègia els fa estar alerta a la informació donada, el docent pot tenir informació fàcilment sobre l’atenció de l’alumnat i els mostra la importància de la veracitat en la informació donada.
• Preguntar sobre la informació llegida. Es van demanar voluntaris per a llegir els textos que mostrava la presentació. Després de llegir en veu alta, se’ls preguntava quines eren les informacions més rellevants del text.
  • Aquesta estratègia fa participar l’alumnat en les explicacions, fa que practiquin la lectura en veu alta, la dicció, projecció i pronúncia.
  • També, permet assimilar la lectura, comprendre’n el missatge i extreure’n la informació rellevant.
• Exemplificar i practicar. Després de la teoria sobre els moviments literaris en què es va basar l’autor, es van ensenyar dos exemples d’adaptacions teatrals actuals. Mentre veien els vídeos, es va demanar a l’alumnat que es fixés en les característiques de llenguatge, actuació, escenografia i música. Un cop acabada la visualització, se’ls va preguntar en quin moviment pertanyia cada actuació. Es va utilitzar la mateixa estratègia per a tractar les característiques del text teatral.
  • Aquesta estratègia relaciona la teoria amb la pràctica i treballa l’atenció en les visualitzacions. També, dona l’oportunitat de conèixer altres conceptes que influeixen en el teatre com ara l’escenografia, la intenció, la música…
• Relacionar els conceptes amb l’actualitat. En parlar del llenguatge realista que fa servir Àngel Guimerà, observant objectivament la forma de viure i de parlar de la gent de l’època, els vaig preguntar com parlarien els personatges si Àngel Guimerà fes una obra sobre els adolescents del 2024.
  • Aquesta estratègia els va permetre relacionar la teoria amb la pràctica i es van sentir escoltats en poder reflexionar sobre el seu llenguatge i forma de relacionar-se.

Fase 4: Creació de mètodes d’acció alternatius

Com ja he comentat, la sessió va funcionar força bé i les estratègies anomenades van fer que l’alumnat estigués participatiu i receptiu a la teoria. Tot i això, donar preferència a la participació de l’alumnat quan s’ha d’avançar en la teoria no sempre es podrà fer o serà eficaç.

En primer lloc, hem de tenir en compte que hi ha moltes coses que poden influenciar la motivació i recepció de l’alumnat. La mateixa sessió en una altra hora del dia o amb un altre grup podria haver estat més pesada i menys participativa. No sempre es pot controlar la recepció de les sessions.

Per altra banda, es va utilitzar informació de la vida d’Àngel Guimerà per a extreure’n suposicions i relacionar-ho amb les temàtiques de les seves obres. Tot i això, correm el risc que prenguin aquesta informació com a verídica i confonguin suposicions amb fets.

Fase 5: Assaig

Per a futures sessions, tindré en compte la utilització de les estratègies mencionades i la seva efectivitat a l’hora de fer sessions teòriques.

Finalment, s’utilitzarà una estona breu en una altra sessió per a recalcar la diferència entre una suposició i un fet. Podem suposar que el fet que els pares d’Àngel Guimerà no estiguessin legalment casats l’hagués pogut influir a l’hora de sentir-se marginat per la societat i portar-lo a escriure personatges d’orígens incerts i criticats per l’opinió pública, però no ho podem afirmar del cert.

Moltes gràcies per llegir-me.

Anna Moseguí.

Competències del màster de professorat

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula.
• Seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.
• Desenvolupar estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure’n la capacitat per aprendre per si mateix i amb altres, i per desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.

PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge

PRRA13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.