Fase d’intervenció acompanyada

A l’Escola Voramar dediquen una setmana completa al trimestre per a centrar-se en el que anomenen Projectes VoraPro. Els VoraPro són treballs per projectes basats en una temàtica en concret i els duen a terme tot l’alumnat d’un curs de l’ESO. Cada projecte és liderat per als tres tutors de cada curs. En aquesta entrada definirem el VoraPro del curs de 3r d’ESO anomenat “Encara no som iguals”.

Deixeu-me definir breument les fases del projecte perquè entengueu la magnitud de les activitats i compreneu la meva reflexió en la segona part d’aquesta entrada. He de comentar que aquest és el segon any que es fa el projecte “Encara no som iguals” i ja s’han canviat, retallat i millorat algunes activitats respecte a l’any anterior.

Fases del projecte

1. Persépolis: Visualització de la pel·lícula i exercicis de comprensió i reflexió
2. Dona, vida i llibertat: Visualització del documental sobre Jina Mahsa Amini i elaboració d’un còmic (cada grup de 3, una vinyeta) que expliqui el cas
3. Si jo fos…: Escriure un redactat de 200 paraules sobre com canviaria la teva vida si fossis del sexe contrari. Després, s’han gravat fragments dels escrits en format àudio.
4. Paraula de senyor: Anar recopilant frases, captures de pantalla, experiències, publicitat, cançons, etc., que continguin connotacions masclistes.
5. El fil de la història: Cada equip investigarà sobre la vida d’una dona que hagi tingut un pes dins el moviment feminista i en farà una presentació. Després, tota aquesta informació es plasmarà de la manera que l’alumnat cregui més adequada.
6. Ni una menys: A partir del cas de l’Ana Orantes, han de buscar estadístiques relacionades amb la temàtica que estem treballant.
7. Mirem una pel·lícula: Visualització de “Legally Blonde” per a acabar reflexionant sobre els estereotips perjudicials per a les dones i els homes.

Els resultats de cada fase formaran part d’una exposició artística que s’exposarà al passadís de 3r d’ESO durant certs dies a concretar. L’exposició estarà oberta a famílies i alumnat que vulgui participar.

Organització del projecte

Per a l’organització de més de 60 alumnes en un sol projecte, els docents que el lideraven van acordar la creació de comissions. Ells mateixos van dividir l’alumnat considerant els seus punts forts i els seus punts febles i intentant que tots poguessin participar d’una forma o altra.

• Comunicació: Redactar i corregir etiquetes, escrits del catàleg i altres continguts de suport per a l’exposició. També, comunicació amb les famílies, l’escola i les xarxes socials.
• Web i tecnologia: Creació i maquetació de la pàgina web, gravació i edició del “Making off” del projecte, gravació i organització d’àudios “Si jo fos…”, etc.
• Artística i creativa: Execució de totes les peces artístiques i informatives que formin part de l’exposició final.
• Disseny d’espais: Crear un espai amb un discurs coherent on totes les peces artístiques i informatives tinguin un fil conductor. També, pensar l’espai adequat.
• Logística: Encarregats de la recopilació i organització del material físic i del muntatge i posada en escena de tota l’exposició.

Després de dividir-los en comissions, l’alumnat tenia la llibertat d’organitzar-se en grups de cinc en què hi hagués una persona de cada comissió.

El cicle reflexiu de Gibbs

Per aquesta entrada he escollit utilitzar el cicle reflexiu de Graham Gibbs (1988), ja que és un model cíclic i “ofereix l’oportunitat de modificar i millorar una experiència o situació repetida”. Com que és molt possible que aquest projecte es repeteixi en els següents anys, tenim l’oportunitat de fer reflexions per a millorar l’experiència de futurs docents i alumnat.

Descripció

En aquesta reflexió ens centrarem en els errors o possibles millores d’organització de l’alumnat i dels docents. A l’inici del projecte, quan l’alumnat havia de seguir una sola tasca i fer-la individualment, s’aconseguia un ambient de concentració. A mesura que va anar avançant el projecte i les tasques de les comissions anaven acumulant-se, l’ambient es va tornar més caòtic. Alguns alumnes lideraven el projecte i d’altres es veien perduts, amb falta de motivació visible i sense coneixement de què havien de fer. 

Sentiments

L’alumnat sent frustració a l’hora de treballar en grup i veure que uns agafen la major part de volum de feina i d’altres no saben ni què s’està fent. En aquest moment, la feina del docent es centra a gestionar els conflictes interns de l’alumnat.

Els docents senten desorientació quan han d’estar pendents d’un volum massa alt d’alumnat, ja que és molt difícil fer un seguiment personalitzat i mantenir el control de les tasques. També se senten decepcionats en trobar-se constantment en fases del projecte que es podrien haver preparat millor si haguessin tingut el temps necessari.

Avaluació

L’organització de l’alumnat per comissions va ser una aposta molt positiva, ja que donava a cada alumne l’oportunitat de participar en el projecte potenciant les seves qualitats. També va permetre treballar el lideratge de l’alumnat i les seves capacitats de comunicació i treball en equip.

Tot i això, les tasques de cada comissió no estaven prou pautades ni programades perquè l’alumnat fos independent a l’hora d’organitzar-se la feina.

Anàlisi

Entra dins la normalitat que hi hagi part de l’alumnat que s’arrepengi durant un treball en grup i encara més si és d’aquesta magnitud. Tot i això, hi ha la possibilitat que existeixi la motivació dins d’algun alumne, però no sigui capaç de saber què pot fer per a ajudar i participar.

Per altra banda, abans de començar la setmana VoraPro, els tutors només van tenir dues hores per a poder repassar el projecte, recordar el què no va funcionar el curs anterior i fer-ne les millores necessàries per a aquest curs. S’ha de comentar que aquest claustre només coincideix aquestes dues hores a la setmana (dilluns a la tarda) i moltes vegades les fan servir per a formacions i reunions amb direcció. Per tant, existeix una finestra molt petita en la qual coincideixin els tres tutors i puguin dedicar-se al projecte.

Pel que fa al projecte VoraPro, els tres tutors anaven alternant-se, de manera que sempre hi hagués dos docents vigilant i organitzant l’alumnat i un docent corregint la tasca anterior. Tot i això, dues persones organitzant 60 alumnes és molt dificultós.

Conclusió

De cara l’any que ve, si es torna a repetir el projecte, és molt poc probable que les condicions de feina dels docents hagin canviat. Per tant, comptant que tornaran a ser tres tutors organitzant 60 alumnes, faré una proposta de millora per a treballar les competències organitzatives de l’alumnat.

Pla d’acció

Primerament, s’haurien de concretar i descriure més les tasques de cada comissió. Un calendari amb dates límit per a acabar les tasques també els seria útil a l’hora d’organitzar-se el temps. I finalment, se’ls podria proporcionar les eines necessàries per a dur a terme les tasques. Per exemple, en el cas de l’alumnat que haurà de crear el making off del projecte necessitaran eines i consells per a la gravació, organització d’imatges i edició de vídeo.

Per altra banda, es podria concretar una hora al dia en què es reuneixi tot l’alumnat i cada comissió comenti què ha fet durant el dia i què faran l’endemà. Això els ajudarà a ser conscients de com avança el projecte i millorarà la comunicació entre comissions.

Anna Moseguí

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula
• Planificar i desenvolupar el procés d’ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre, potenciant processos educatius que facilitin el desenvolupament de competències pròpies dels ensenyaments respectius, tenint en compte els coneixements previs de l’estudiantat i la seva orientació, aprofitant el potencial de les tecnologies digitals.
• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies.
• Dissenyar i implementar espais d’aprenentatge físics i virtuals des d’una perspectiva ètica en què es té en compte l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans, espais que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.