Fase d’observació

En aquesta primera publicació de la fase d’observació em basaré en el model reflexiu que han desenvolupat Domingo (2013) i Domingo i Gómez (2014), el model ATOM. Tal com exposen Ornellas, A. i Garcia, A. en el seu curs La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (març, 2021), aquest model “consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar”.

Per aquesta entrada, partim d’una situació en què una alumna de pràctiques, jo mateixa, acaba d’arribar al centre i vol fer-se un lloc i trobar-se còmoda entre el professorat, crear un vincle amb el mentor de pràctiques i amb l’alumnat i, finalment, definir el seu paper dins l’aula.

El model ATOM em servirà per a reflectir els sentiments i sensacions d’aquelles primeres setmanes de pràctiques i les reflexions i accions que vaig dur a terme per a millorar la situació, ja sigui amb mi mateixa, amb el mentor, amb l’alumnat o amb el centre.

Els sis elements que conformen el model ATOM:

• Imaginari docent o motxilla docent:

Quina representació mental té el professional de la seva professió? Quines expectatives té? Quines experiències ha viscut?

Per a dur a terme un bon habitus reflexiu, crec que és important tenir clara la teva identitat docent, tal com vam treballar en el Repte 1 de l’assignatura Pràctiques Externes. Tenint en compte els meus objectius davant la situació, vaig establir dues reflexions en les quals basar-me per a fer-hi front:

1. Coneix els teus punts febles i forma’t. El cert és que, com a estudiant, no vinc del sector de la filologia ni de la literatura catalana. La meva formació sempre ha tingut una basant més creativa i per a ser una bona docent, necessitaria un coneixement més profund de la matèria que ensenyaré. Em vaig prendre aquest fet com una oportunitat per a fer un primer contacte amb el professorat del centre i demanar consells, materials i lectures. En el meu temps lliure, aprofitaré per a formar-me eficientment, llegir les lectures esmentades i millorar el meu coneixement.
2. Coneix els teus punts forts i mostra’ls. Encara que no tingui un bagatge filòleg, els meus estudis han estat basats en la llengua oral i escrita. Tinc grans coneixements en estructura textual, creació literària, literatura internacional, formats periodístics, treball en grup i organització de projectes, expressió oral, pèrdua de vergonya i millora de confiança. Així mateix, tinc frescos els coneixements del màster, així com el nou currículum i competències a treballar. Finalment, els meus anys com a monitora d’esplai i com a docent d’extraescolars m’aporten experiència davant de joves de diferents edats i creació d’activitats. Vaig aprofitar aquestes primeres setmanes per a conèixer el bagatge del meu mentor i decidir com els meus coneixements podrien ajudar la formació de l’alumnat.

• Aspectes curriculars i didàctics:

Quin és el plantejament que fa com a professional? Quina postura pren davant el cas que treballa?

La situació plantejada prové de la incertesa de les primeres setmanes en un context nou. Vaig decidir agafar aquest sentiment i transformar-lo en una oportunitat per a perdre la por i guanyar iniciativa i confiança en la meva identitat com a professional de la docència.

És important tenir en compte que, tot i les ganes de formar part d’un grup docent i aprendre de la professió, encara soc una estudiant en pràctiques i existeix una jerarquia. Durant les pràctiques, hauré de tenir present, en tot moment, quin és el meu lloc i quines són les accions que puc dur a terme, sempre amb el suport del mentor i del centre.

• Coneixement teòric:

Quins referents teòrics (autors, teories, etc.) mobilitza a l’hora de portar a terme aquesta situació professional?

Per a aquesta entrada al blog, m’estic basant en la construcció de la identitat professional docent i el concepte habitus reflexiu, ambdós treballats anteriorment a l’assignatura.

• Emocions i sentiments:

Quin paper juguen les emocions, els sentiments en especial si han passat per sobre del coneixement teòric i l’acció pensada i controlada?

Tenint en compte els objectius, vaig distingir diferents sentiments que van definir aquelles primeres setmanes i van posar en descobert les emocions que potser jugaran un paper en la meva vida de docent.

1. Impaciència: Hem de tenir en compte que les coses no passen d’un dia per l’altre. La motivació per a començar les pràctiques va evitar que reconegués que costaria un temps acomodar-me al nou espai i agafar confiança, ja sigui per mi, pel mentor o per l’alumnat.
2. Perfeccionisme: Durant els primers dies de pràctiques, la por a no tenir prou coneixements per a ser un bon docent va ser-hi present. Hem de recordar que l’experiència ens aporta coneixements i les hores de pràctiques em serviran exactament per això. Hauré d’aprofitar cada moment per a aprendre dels docents que m’envolten i descobrir la meva identitat professional.
3. Confiança i seguretat: La meva experiència com a professora d’extraescolars ja m’ha ensenyat amb anterioritat que a l’hora de treballar amb joves, sobretot amb adolescents, és important tenir confiança i autoritat, conèixer els processos físics i cognitius que està vivint l’alumnat i tenir clar les qüestions ètiques que van lligades a la professió. Aquests són conceptes dels quals m’hauré d’anar formant al llarg de la meva vida professional.

• Aspectes ètics:

Quins aspectes es mouen en la interacció amb l’alumnat?

En primer lloc, un equip fort i unit de professorat és la base principal per a establir una bona convivència al centre i, conseqüentment, una bona educació per a l’alumnat. Els objectius proposats per a la situació tractada tenen la finalitat d’adaptar-me a aquest nou context i crear un vincle amb l’equip del centre i l’alumnat.

Per altra banda, si jo i el mentor -així com els altres docents als quals seguiré- tenim clars quins són els objectius de la meva presència al grup classe, quines accions puc dur a terme i com treballarem conjuntament, l’alumnat serà capaç de captar-ho i acceptarà amb més facilitat aquesta nova figura dins l’aula.

• Intencionalitat:

Els objectius o les intencions de l’acompanyament o interacció han canviat al llarg del procés d’interacció?

Durant aquelles primeres setmanes, vaig definir els sentiments esmentats, vaig establir els meus punts forts i punts febles, vaig idear els objectius per a la fase d’observació i, finalment, vaig idear les accions que duria a terme per aconseguir aquests objectius.

Pel que fa a la meva relació amb el professorat, vaig aprofitar la fase d’observació per a conèixer diferents formats i eines de docència, en especial les del meu mentor. També vaig demanar ajuda per a la meva formació de cara als trets més teòrics de la professió, vaig utilitzar les hores de pati per a crear un vincle amb l’equip docent, vaig entrevistar a les persones indicades per al treball d’anàlisi del centre i perfils professionals i, finalment, vaig demanar permís per a assistir a les reunions de claustre de secundària.

Aquestes accions van donar fruit al cap dels dies i em disposo a entrar a la fase d’intervenció acompanyada amb un bon ambient de treball on em sento còmoda entre els professionals que m’envolten.

Pel que fa a la meva relació amb l’alumnat, vaig informar-los sobre qui era i quina seria la meva intervenció a la seva aula. També vaig observar els seus comportaments, relacions entre ells i amb el professorat, les dinàmiques d’aula i, finalment, vaig mostrar-me confiada i com a figura autoritària.

Aquestes accions van donar fruit al cap dels dies i em disposo a entrar a la fase d’intervenció acompanyada amb un alumnat que aprova i inclou la meva figura dins l’aula.

Competències del màster de professorat

• Dominar els processos d’interacció i comunicació a l’aula
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

Competències de l’assignatura Pràctiques Externes

• PRRA3. Desenvolupar estratègies socials per promoure un clima que afavoreixi la inclusió i que faciliti l’aprenentatge i la convivència.
• PRRA4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA9. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones.